Push, per Sapphire.

Dijous, després de l’examen de Psicobiologia, em vaig passar per davant d’una llibreria i em vaig comprar, juntament amb dos altres, EL llibre. Us l’haig de recomanar: Push, escrit per l’autora Sapphire.

Tracta, el que de moment m’he llegit, d’una noia, Claireece Precious Jones de setze anys que està embarassada del seu segon fill – el primer amb dotze. El pare dels dos és el seu propi pare. L’han fet repetir varis cursos i finalment, la fan fora de l’escola. Però, després d’aquest esdeveniment, la directora li recomana anar a una escola alternativa, on coneix una professora agradable que l’escolta. I fins aquí m’he quedat.

La manera com l’autora relata la situació en què està la noia i la mala relació amb la seva mare, la maltracta psicològicament i físicament, és indescriptible. T’introdueix dins la història, et fa viure amb la protagonista les situacions. Són d’aquells llibres que trobes poc i et fan realment gaudir. No puc parar de llegir-lo. És fresc i fàcil de llegir. Sincerament, us el recomano.

D’aquest llibre n’han fet fins i tot la pel·lícula, Precious. Ha guanyat no sé quants premis. Tinc ganes de veure-la.

Nadal de felicitat i amor?

El Nadal és tan idíl·lic com creiem? Tothom és feliç per aquestes festes?

Doncs no. Molta gent per aquest temps té l’anomenada ‘depressió blanca’. Molta gent desitjaria quedar-se dormint des del 23 de desembre fins el 7 de gener. S’estima que uns 90.000 espanyols pateix aquesta depressió.

En principi compleix totes les característiques d’una depressió comú, la persona es sent trista i melancòlica, es sent fora de lloc. Però tranquils, és transitòria per la majoria que la pateix.
Hi ha tants Nadals com estats emocionals i cada ésser humà ho interpreta segons la situació personal que està vivent. I és que a mesura que madurem, les persones acumulem pèrdues psicològiques.

Els factors que el porten a sentir-se així poden ser els diversos:

-Records d’éssers estimats, persones que ja no podran compartir les vivències nadalenques. Es troba a faltar a aquesta persona i es recorda els moments viscuts amb aquesta, i com que no es poden repetir, el pensament serà negatiu. Només focalitza aquell esdeveniment i no té ganes de festa.
-També apareixen records d’esdeveniments passats viscuts en aquestes festes o durant l’any que varen ser negatius.
-Les persones que viuen o treballen fora de casa i que no tenen possibilitats de tornar per aquestes festes. Aquestes són les persones que pensen que estan soles i no aprofiten el que la nova ciutat els hi ofereix.
-El que pot passar també, es que ens deixem portar pel que ens ven la publicitat i l’esperit nadalenc i la idea que de felicitat que apareix en els medis de comunicació no tenen a veure amb la realitat que viuen moltes families.
-La falta de recursos econòmics, el fet de no poder comprar regals o un bon sopar ajuda a la persona negativa a refugiar-se en els seus pensaments i a auto criticar-se pel seu mal fer.
Hi ha manera per sentir-se millor. Com per exemple fer que els record de les persones mortes en records agradables, demanar ajuda als teus per superar els mals moments, no deixar-te portar per la publicitat.

Fins i tot he s’ha creat un manual del supervivent nadalenc:

-Prendre’s el Nadal i l’Any Nou com dos dies més del calendari.
-Sigues egoista i amic d’un mateix, reflexiona en les coses positives.
-Durant el sopar, és millor sentar-se amb les persones que es troben millor anímicament.
-Tampoc ajuda ingerir massa alcohol, ja sabem que genera una falsa sensació d’eufòria però després afavoreix l’afiliació.

Hi ha gent, però que busquen consol per aquesta angustia comprant de forma compulsiva. S’han perdut les conviccions religioses davant l’alternativa consumista. Però també costa més mantenir la cohesió familiar, existeix menys generositats cap a la gent gran i entre nosaltres mateixos. Ens anem deshumanitzant i en aquests dies comprovem el buit profund en el que vivim.

Però, contradient-me, alguns nens també poden ser infeliços. Els matrimonis separats, per exemple, utilitzen les festes per comprar l’afecte dels fills, per tal d’exhibir-se, comprant-los de tot i competir entre ells.

I pensar que la gent esperava ansiosa aquestes festes... Doncs ara sabem que no tothom ho desitja.

Obesitat i Optimisme es porten de Meravella

En la societat actual, producte del perfeccionisme, ens bombardeja perquè ens aprimem. Però què passa si una persona ho ha de fer per qüestions de salut? I si la nostra personalitat ens fa una mala jugada?

Un recent estudi, realitzat en l’Hospital Universitari Mèdic de Kansai (Japó), conclou que certes característiques psicològiques, en principi positives, podrien constituir una dificultat per aprimar-se.

Aquesta investigació es va fer sobre 101 persones obeses que varen està sotmesos, durant 6 mesos, a una teràpia per aprimar-se que combinava assessorament, dieta i exercici.

Una de les conclusions que varen arribar va ser que els pacients que tenien un major nivell de auto orientació i optimisme perdien menys pes que els altres. Per altra banda, aquells que podien millorar la seva auto consciència mitjançant l’assessorament perdien pes amb més facilitat.

Aquests resultats reforcen les conclusions d’altres investigacions que indicaven que certes emocions negatives permetien una modificació de la conducta més fàcil davant d’una teràpia.

Igualment, una superior autoestima o tenir millor concepte d’un mateix ens faria ser més negatius a l’hora de canviar o acceptar i seguir certes pautes provinents dels experts.

‘Es importante aumentar la auto-eficacia y el auto-control de los pacientes para reducir el estrés psicológico y mantener la pérdida de peso, que debería ser atribuida no sólo a la intervención de los psicólogos clínicos sino al efecto total de la intervención realizada por un equipo médico holístico’, segons Hitomi Saito, director de la investigació.

La idea d’aquesta entrada va ser gràcies a un article extret de la revista Quo d’aquest mes de desembre. Aquest estudi va ser publicat al BioPsychoSocial Medicine.

¿Será por eso que la llaman la curva de la felicidad?

Síndrome d'Alcohòlic Fetal

'Cuando Usted Está Embarazada, Su Bebé Toma Lo Que Usted Toma'

Els metges recomanen que quan una dona està embarassada, no begui alcohol. Aquesta substància pot provocar el Síndrome d’Alcohòlic Fetal (SAF). Aquest síndrome és un trastorn provocat per l’exposició del fetus al alcohol ingerit per la mare durant la gestació.

El SAF va ser nombrat l’any 1973 per dos especialistes en malformacions, Kenneth Lyons Jones i David W. Smith. Aquests metges varen identificar un patró de defectes craneofacials, en les extremitats i cardiovasculars, associats en el creixement prenatal. El doctor francés Paul Lemoine de Nantes, ja havia publicat un estudi l’any 1968 sobre nens amb característiques semblants les quals les mares eren alcohòliques.

No es coneix de cap quantitat d’alcohol que no tingui efectes adversos ni tampoc sembla existir cap període el qual es pugui beure durant l’embaràs. L’alcohol, o el seu derivat l’acetaldehid, va a interferir a processos metabòlics necessaris per arribar a constituir òrgans en el període embrionari, per el seu creixement i el desenvolupament en el període fetal. Pot afectar fins el 50% de les mares que prenen alcohol, i una de cada 30 dones embarassades abusa d’aquesta substància. El problema s’agreuja si se suma una desnutrició materna, malaltia hepàtica o consum d’altres substàncies tòxiques. Però, a part de l’alcohol, l’etanol es troba com a component de moltes begudes i medicaments que no necessiten recepta mèdica.

Els nens amb aquest síndrome tenen semblances en el seu comportament, sempre desconcentrats i hiperactius, encara que no estan relacionats familiarment.

Aquest síndrome afecta al fill per trets facials anormals, retard en el creixement i problemes en el sistema nerviós central. Els nens amb SAF poden patir de discapacitats físiques i problemes d’aprenentatge, memòria, atenció, solució de problemes i problemes socials i de conducta.

Els Centres pel Control i Prevenció de Malalties (CDC en anglès, Centers for Disease Control and Prevention) controlen aquest fenomen a través del Sistema de Vigilància de Factors de Risc del Comportament (BRFSS). Aquest sistema és una enquesta telefònica aleatòria de persones de 18 anys en endavant. Es pregunta sobre l’alcohol durant els trenta dies anteriors a l’enquesta. S’avaluen tres patrons: qualsevol quantitat (un o més glops), ‘borratxera’ ocasional (5 o més glops en alguna ocasió) i consum freqüent (7 o més glops per setmana o per ‘borratxera).

El cervell situat a l'esquerra és d'un nen sa, el de la dreta, d'un nen amb el SAF.

En l’actualitat no hi ha cap marcador al laboratori que indiqui la presència del síndrome alcohòlic fetal. La obtenció de un marcador capaç de fer-ho podria permetre la identificació i el tractament de dones que s’enfronten al risc d’un embaràs exposat a l’alcohol.

Els riscos augmenten quan encara no saben que estan embarassades i el fetus està entre la segona i la cinquena setmana de gestació, el període que es formen els òrgans i els teixits.

Però sabem que ha augmentat el consum de begudes alcohòliques en adolescents. Aquests l’utilitzen amb major freqüència i intensitat que les altres. Els adolescents que abusen d’alcohol tenen més probabilitats de tenir relacions sexuals sense protecció. A més, les dones que beuen durant l’embaràs tenen un major risc d’avortar o tenir un part prematur.

http://www.accionhispana.tv/ahtv/playepisode.asp?EpisodeID=0711

Humans vs. Goril·les

El divendres que ens tocava anar a la Fundació Mona, ens va sorprendre com els ximpanzés s'assemblaven tan a nosaltres. Sentien vergonya quan un de nosaltres es quedava molta estona mirant-lo, un altre s’enfadava i ens tirava pedres o ens escopia, etc.

M’ha vingut a la memòria el vídeo d’un nen i uns goril·les. Al 1986, en un zoo, un nen queia a la gàbia dels goril·les. El públic patia perquè el cap de la manada, en Jambo, era molt agressiu. Però, la conducta d’aquest animal va sorprendre a tothom. Quan en Jambo va veure el nen es va interposar entre ell i els goril·les mascles joves. Va protegir un nen humà. Quan el noi va tornar a ser conscient, ja que la caiguda havia estat forta, i al veure’s la sang al cap, començà a plorar. Els plors van afectar al goril·la. Aquest va portar la manada perquè els cuidadors poguessin ajudar el nen.
No he trobat la part on es veu exactament el moment en què el goril·la allunya la manada, però aquest explica el què va passar –més o menys.

http://www.youtube.com/watch?v=W-CMxMv34_A

Aquesta entrada m’ha fet adonar el fort lligam que tenim amb els altres primats. Es nota que varem tenir un avantpassat comú. Els sentiments de protecció que va tenir en Jambo pel nen n’és un exemple.

La reflexió, en part, tracta sobre l’evolució que han fet les espècies, com tenim un tronc comú com deia Darwin.