En la societat actual, producte del perfeccionisme, ens bombardeja perquè ens aprimem. Però què passa si una persona ho ha de fer per qüestions de salut? I si la nostra personalitat ens fa una mala jugada?
Un recent estudi, realitzat en l’Hospital Universitari Mèdic de Kansai (Japó), conclou que certes característiques psicològiques, en principi positives, podrien constituir una dificultat per aprimar-se.
Aquesta investigació es va fer sobre 101 persones obeses que varen està sotmesos, durant 6 mesos, a una teràpia per aprimar-se que combinava assessorament, dieta i exercici.
Una de les conclusions que varen arribar va ser que els pacients que tenien un major nivell de auto orientació i optimisme perdien menys pes que els altres. Per altra banda, aquells que podien millorar la seva auto consciència mitjançant l’assessorament perdien pes amb més facilitat.
Aquests resultats reforcen les conclusions d’altres investigacions que indicaven que certes emocions negatives permetien una modificació de la conducta més fàcil davant d’una teràpia.
Igualment, una superior autoestima o tenir millor concepte d’un mateix ens faria ser més negatius a l’hora de canviar o acceptar i seguir certes pautes provinents dels experts.
‘Es importante aumentar la auto-eficacia y el auto-control de los pacientes para reducir el estrés psicológico y mantener la pérdida de peso, que debería ser atribuida no sólo a la intervención de los psicólogos clínicos sino al efecto total de la intervención realizada por un equipo médico holístico’, segons Hitomi Saito, director de la investigació.
La idea d’aquesta entrada va ser gràcies a un article extret de la revista Quo d’aquest mes de desembre. Aquest estudi va ser publicat al BioPsychoSocial Medicine.
¿Será por eso que la llaman la curva de la felicidad?
Són curiosos aquests resultats, però es poden entendre.
ResponEliminaCrec que el tractament per perdre pes seria més eficaç per aquestes persones amb major auto-orientació si se'ls concienciés dels problemes que podrien patir amb el seu sobrepes.
No vull dir que tothom hagi d'aprimar-se i mantenir tots el mateix pes, però sí que és important considerar l'obesitat com una cosa perillosa per la pròpia salud (obviament, també hi ha "graus") i controlar-la, a l'igual que estar molt prim/a també pot ser contraproduent.
El tema del pes -ja sigui per perdre'n com per guanyar-ne- és un tema en el qual els psicòlegs hi tenim molt a dir en un futur proper.
ResponEliminaMagnífica entrada, Cristina!