Obesitat i Optimisme es porten de Meravella

En la societat actual, producte del perfeccionisme, ens bombardeja perquè ens aprimem. Però què passa si una persona ho ha de fer per qüestions de salut? I si la nostra personalitat ens fa una mala jugada?

Un recent estudi, realitzat en l’Hospital Universitari Mèdic de Kansai (Japó), conclou que certes característiques psicològiques, en principi positives, podrien constituir una dificultat per aprimar-se.

Aquesta investigació es va fer sobre 101 persones obeses que varen està sotmesos, durant 6 mesos, a una teràpia per aprimar-se que combinava assessorament, dieta i exercici.

Una de les conclusions que varen arribar va ser que els pacients que tenien un major nivell de auto orientació i optimisme perdien menys pes que els altres. Per altra banda, aquells que podien millorar la seva auto consciència mitjançant l’assessorament perdien pes amb més facilitat.

Aquests resultats reforcen les conclusions d’altres investigacions que indicaven que certes emocions negatives permetien una modificació de la conducta més fàcil davant d’una teràpia.

Igualment, una superior autoestima o tenir millor concepte d’un mateix ens faria ser més negatius a l’hora de canviar o acceptar i seguir certes pautes provinents dels experts.

‘Es importante aumentar la auto-eficacia y el auto-control de los pacientes para reducir el estrés psicológico y mantener la pérdida de peso, que debería ser atribuida no sólo a la intervención de los psicólogos clínicos sino al efecto total de la intervención realizada por un equipo médico holístico’, segons Hitomi Saito, director de la investigació.

La idea d’aquesta entrada va ser gràcies a un article extret de la revista Quo d’aquest mes de desembre. Aquest estudi va ser publicat al BioPsychoSocial Medicine.

¿Será por eso que la llaman la curva de la felicidad?

Síndrome d'Alcohòlic Fetal

'Cuando Usted Está Embarazada, Su Bebé Toma Lo Que Usted Toma'

Els metges recomanen que quan una dona està embarassada, no begui alcohol. Aquesta substància pot provocar el Síndrome d’Alcohòlic Fetal (SAF). Aquest síndrome és un trastorn provocat per l’exposició del fetus al alcohol ingerit per la mare durant la gestació.

El SAF va ser nombrat l’any 1973 per dos especialistes en malformacions, Kenneth Lyons Jones i David W. Smith. Aquests metges varen identificar un patró de defectes craneofacials, en les extremitats i cardiovasculars, associats en el creixement prenatal. El doctor francés Paul Lemoine de Nantes, ja havia publicat un estudi l’any 1968 sobre nens amb característiques semblants les quals les mares eren alcohòliques.

No es coneix de cap quantitat d’alcohol que no tingui efectes adversos ni tampoc sembla existir cap període el qual es pugui beure durant l’embaràs. L’alcohol, o el seu derivat l’acetaldehid, va a interferir a processos metabòlics necessaris per arribar a constituir òrgans en el període embrionari, per el seu creixement i el desenvolupament en el període fetal. Pot afectar fins el 50% de les mares que prenen alcohol, i una de cada 30 dones embarassades abusa d’aquesta substància. El problema s’agreuja si se suma una desnutrició materna, malaltia hepàtica o consum d’altres substàncies tòxiques. Però, a part de l’alcohol, l’etanol es troba com a component de moltes begudes i medicaments que no necessiten recepta mèdica.

Els nens amb aquest síndrome tenen semblances en el seu comportament, sempre desconcentrats i hiperactius, encara que no estan relacionats familiarment.

Aquest síndrome afecta al fill per trets facials anormals, retard en el creixement i problemes en el sistema nerviós central. Els nens amb SAF poden patir de discapacitats físiques i problemes d’aprenentatge, memòria, atenció, solució de problemes i problemes socials i de conducta.

Els Centres pel Control i Prevenció de Malalties (CDC en anglès, Centers for Disease Control and Prevention) controlen aquest fenomen a través del Sistema de Vigilància de Factors de Risc del Comportament (BRFSS). Aquest sistema és una enquesta telefònica aleatòria de persones de 18 anys en endavant. Es pregunta sobre l’alcohol durant els trenta dies anteriors a l’enquesta. S’avaluen tres patrons: qualsevol quantitat (un o més glops), ‘borratxera’ ocasional (5 o més glops en alguna ocasió) i consum freqüent (7 o més glops per setmana o per ‘borratxera).

El cervell situat a l'esquerra és d'un nen sa, el de la dreta, d'un nen amb el SAF.

En l’actualitat no hi ha cap marcador al laboratori que indiqui la presència del síndrome alcohòlic fetal. La obtenció de un marcador capaç de fer-ho podria permetre la identificació i el tractament de dones que s’enfronten al risc d’un embaràs exposat a l’alcohol.

Els riscos augmenten quan encara no saben que estan embarassades i el fetus està entre la segona i la cinquena setmana de gestació, el període que es formen els òrgans i els teixits.

Però sabem que ha augmentat el consum de begudes alcohòliques en adolescents. Aquests l’utilitzen amb major freqüència i intensitat que les altres. Els adolescents que abusen d’alcohol tenen més probabilitats de tenir relacions sexuals sense protecció. A més, les dones que beuen durant l’embaràs tenen un major risc d’avortar o tenir un part prematur.

http://www.accionhispana.tv/ahtv/playepisode.asp?EpisodeID=0711