Push, per Sapphire.

Dijous, després de l’examen de Psicobiologia, em vaig passar per davant d’una llibreria i em vaig comprar, juntament amb dos altres, EL llibre. Us l’haig de recomanar: Push, escrit per l’autora Sapphire.

Tracta, el que de moment m’he llegit, d’una noia, Claireece Precious Jones de setze anys que està embarassada del seu segon fill – el primer amb dotze. El pare dels dos és el seu propi pare. L’han fet repetir varis cursos i finalment, la fan fora de l’escola. Però, després d’aquest esdeveniment, la directora li recomana anar a una escola alternativa, on coneix una professora agradable que l’escolta. I fins aquí m’he quedat.

La manera com l’autora relata la situació en què està la noia i la mala relació amb la seva mare, la maltracta psicològicament i físicament, és indescriptible. T’introdueix dins la història, et fa viure amb la protagonista les situacions. Són d’aquells llibres que trobes poc i et fan realment gaudir. No puc parar de llegir-lo. És fresc i fàcil de llegir. Sincerament, us el recomano.

D’aquest llibre n’han fet fins i tot la pel·lícula, Precious. Ha guanyat no sé quants premis. Tinc ganes de veure-la.

Nadal de felicitat i amor?

El Nadal és tan idíl·lic com creiem? Tothom és feliç per aquestes festes?

Doncs no. Molta gent per aquest temps té l’anomenada ‘depressió blanca’. Molta gent desitjaria quedar-se dormint des del 23 de desembre fins el 7 de gener. S’estima que uns 90.000 espanyols pateix aquesta depressió.

En principi compleix totes les característiques d’una depressió comú, la persona es sent trista i melancòlica, es sent fora de lloc. Però tranquils, és transitòria per la majoria que la pateix.
Hi ha tants Nadals com estats emocionals i cada ésser humà ho interpreta segons la situació personal que està vivent. I és que a mesura que madurem, les persones acumulem pèrdues psicològiques.

Els factors que el porten a sentir-se així poden ser els diversos:

-Records d’éssers estimats, persones que ja no podran compartir les vivències nadalenques. Es troba a faltar a aquesta persona i es recorda els moments viscuts amb aquesta, i com que no es poden repetir, el pensament serà negatiu. Només focalitza aquell esdeveniment i no té ganes de festa.
-També apareixen records d’esdeveniments passats viscuts en aquestes festes o durant l’any que varen ser negatius.
-Les persones que viuen o treballen fora de casa i que no tenen possibilitats de tornar per aquestes festes. Aquestes són les persones que pensen que estan soles i no aprofiten el que la nova ciutat els hi ofereix.
-El que pot passar també, es que ens deixem portar pel que ens ven la publicitat i l’esperit nadalenc i la idea que de felicitat que apareix en els medis de comunicació no tenen a veure amb la realitat que viuen moltes families.
-La falta de recursos econòmics, el fet de no poder comprar regals o un bon sopar ajuda a la persona negativa a refugiar-se en els seus pensaments i a auto criticar-se pel seu mal fer.
Hi ha manera per sentir-se millor. Com per exemple fer que els record de les persones mortes en records agradables, demanar ajuda als teus per superar els mals moments, no deixar-te portar per la publicitat.

Fins i tot he s’ha creat un manual del supervivent nadalenc:

-Prendre’s el Nadal i l’Any Nou com dos dies més del calendari.
-Sigues egoista i amic d’un mateix, reflexiona en les coses positives.
-Durant el sopar, és millor sentar-se amb les persones que es troben millor anímicament.
-Tampoc ajuda ingerir massa alcohol, ja sabem que genera una falsa sensació d’eufòria però després afavoreix l’afiliació.

Hi ha gent, però que busquen consol per aquesta angustia comprant de forma compulsiva. S’han perdut les conviccions religioses davant l’alternativa consumista. Però també costa més mantenir la cohesió familiar, existeix menys generositats cap a la gent gran i entre nosaltres mateixos. Ens anem deshumanitzant i en aquests dies comprovem el buit profund en el que vivim.

Però, contradient-me, alguns nens també poden ser infeliços. Els matrimonis separats, per exemple, utilitzen les festes per comprar l’afecte dels fills, per tal d’exhibir-se, comprant-los de tot i competir entre ells.

I pensar que la gent esperava ansiosa aquestes festes... Doncs ara sabem que no tothom ho desitja.